Real crida y edicte sobre les armes prohibides

REAL CRIDA Y EDICTE sobre les armes prohibides, portar ni tenir als nouament conuertits en lo present Regne.

Venense en casa de Gabriel Ribes, llibrer
de sa Excellencia. 1588.

Ara oiats queus fan a saber de part de la S. C. R. Magestat del Rey don Phelippe nostre senyor. E per aquella

D

E PART DEL ILLVSTRISSIMO Y EXcellentissimo Señor don Francisco de Moncada, Comte de Aytona, y de Osona, Visconte de Cabrera, y de Bas, Gran Senescal de Arago, Lochtinent y capita general en lo present regne de Valencia. Que per quant ab diuerses pragmatiques, y edictes reals, e vltimament ab lo publicat, a xiiij. de Mayg. M. D. Lxxxviij es estat ordenat, prouehir, estatuyt e manat, que los nous conuertis de moros, fills, e descendents de aquells per via alguna directa, o indirecta cogitada, o incogitada no puxen portar absi, ni tenir en ses cases propies, ni de altri, ni fora delles, ni en altre qualseuol lloch, o part, algunes armes offensiues, o deffensiues propies, ni de altri, excepto ganiuets sense punta, o instruments necessaris pera vs de ses cases y officis, y espasses de dos palms, sots pena de perdre les armes, e de galeres perpetues, y de altres penes en dites reals pragmatiques, y edictes respectiuament contengudes, y expressades: y allo, no sols en respecte dels nous conuertits de Moros, alls, y descendents de aquells en dit regne. Pero en cara de altra qualseuol part en aquell confluents: y apres se ha entes que los dits nou conuertits, contrauenint a les dites reals pragmatiques, y edictes, han usat y vsen vns punyalets, e o ganiuets molt puntiaguts, que casi nols falta res dela punta, y sols lleuen de aquells la punteta per colorar que son despuntats. E axi mateix en lo temps de les canyamels e ans, y apres vsen y porten absi vns coltells llarchs, que seruixen pera tallar dites canyamels ab achaque, y escusa quels porten pera aquell ministeri, e jat sia ab dites reals pragmatiques y edictes los dits coltells, ganiuets, y punyals sien citats, y sien prohibits, y en virtut de aquells se pogues procehir a execucio de les penes en dites reals pragmatiques, statuydes e imposades, empero sa Excellencia vsant desa solita benignitat, y clemencia sens no uacio, ni derogacio de les dites reas pragmatiques y edictes sobre aço fetes ni de les penes en elles asposades, ans a major confirmacio y corroboracio de aquelles ab la present publica e real crida, proueeix, ordena, y mana, que los dits nouament conuertits de moros, fills y descendents de aquells, axi del present regne com de altres en aquell confluents, per via alguna, directa o indirecta, cogitada o incogitada no puguen portar dits coltells llarchs de tallar la canyamel, ni vsar, ni seruirse de aquells, sino es portant los de llurs cases al trapig, e dins del trapig, e casa hon tallaran les dites canyamels mentres durara lo dit exercici, y no altrament, y pasat dit exercici, los puguen tenir en ses cases los dits talladors tant solament, ni tampoch en alguna manera tenir, ne portar los dits puñals y ganiuets que sien mes llarchs de nou dits fora lo manech, y despuntats aquells, de manera que la dita punta per lo menys tinga de amplaria lo que te vn dit polse de la ma, e que no estiga roma la despuntadura, sino plana, y vna espaseta de dos palms de fulla despuntada com se diu de sus dels ganiuets, sots pena de perdicio de les dites armes, y de galeres perpetues a qui lo contrari fasa, e per lo semblant mana la Excellencia a qualseuol forjadors de armes, y officials del present regne, que no venen directa, o indirectament als dits nou conuertits armes algunes deffensiues ni offensiues, exceptats los dits ganiuets, o punyals despuntats de nou dits de llargaria, e les dites espasetes de dos pams de fulla, y finalment totes les de mes que per reals pragmatiques y edictes no sien prohibides sots pena de cinch centes lliures dels bens de cada hu dels contrafahents exigidores, y als cofrens reals applicadores, y en altres penes corporals a arbitre de sa Excellencia, imposadores, e perque a tot hom de dites coses, conste, y ningu puga allegar ignorancia, proueix y mana que la present publica real crida sia preconisada per la present ciutat, e llochs acostumats de aquella, e per les altres ciutats, viles y llochs del present Regne.

El Conde de Aytona.

V. Pascual Regens. V. Pascual

V. Cerdan. V. Viues Fisci Aduoc.

Gulielmus Nicolaue Dehoni.

Die, xvij. Augusti, año M. D. Lxxxviij. retulit Honorat, Iuan Borja trompeta Reale publich de la present ciutat de Valencia ell a xiij. del mateix, hauer publicat la present publica Real Crida per la dita Ciutat de Valencia, y llochs acostumats de aquella, ab trompetes y tabals, segons es costum y pratica,

Antonius Cases Regius
Scriba Regestri.