Quan sóc a casa
QUAN SÓC A CASA
DE TOT PETIT QUE NO ME'N RECORDO GENS,
PRÓ DIU LA MARE QUE ELS FILLS SE M'ASSEMBLEN;
LA MÉS GRANDETA FA IMATGES DE RES,
LA MÉS MENUDA ES RABEJA PER TERRA _
DIU QUE JO HO FEIA IGUAL QUE UN PORQUET.
LA MÉS GRANDETA TÉ TRES ANYS I MIG
I VOL LA LLUNA DINTRE EL SEU SENATXO;
LA MÉS MENUDA DEU MESOS JA EM RIU,
DIU PAPA I MAMA I MENJA AMB NOSALTROS _
NO US PENSEU QUE LI DEM PA AMB VI.
AL BALLMANETES LES DUES HI SÓN,
LA MEVA FALDA NO ELS HI FACI GELOS;
SI L'EUCALIPTUS LLENÇA UN RAIG D'OLOR
DIU LA MÉS GRAN :_ MIRA, UN ARBRE DE PEIXOS _
LA MÉS PETITA PER RÊ ARRENCA UN PLOR.
J. Salvat-Papasseit