Sou a «El viatge»
Poetes de llengua francesa

El viatge


Partir titubejant, abans de fer-se dia,
sense pensar en res més que en encertar la via;
caure pertot arreu; i, arrossegant-se així,
fins a prop del migdia seguir un terç del camí;
guaitar llavors uns núvols de plom damunt la testa;
per la movible arena el pas precipitar;
corre afrontant tempesta darrera de tempesta
vers el terme insegur on no havem d’arribar;
desenganyats, al vespre, fruir l’hora quieta;
arribar panteixant al llit; després, dormir;
d’això en diem també néixer, viure i morir.
La voluntat de Déu és feta.