Poesies en mallorquí popular/Goigs humorístichs
| ← La processó de la Moixeta | Goigs Humorístichs Poesies en mallorquí popular |
El Día d'els Nassos → |
OH, Apòstol Sant Bartomeu
pels mallorquins estimat,
Vos sereu mon advocat;
si ho voleu, no vos sap greu,
vos cau bé y vos vé de grat!
Diuen santes escriptures
que sou molt bo per curar
rapades y escorxadures;
y en el mon hi ha criatures
que viuen del escorxar.
Ab la ploma del tinté
á sos germans despellissan;
y si es questió de diné,
del interés la corda issan
penjantlos de lo més bé.
¡Ay, Gloriós Sant Bartomeu
que morireu escorxat!
vos deman per caritat
me doneu un remey breu
per no esser despellissat.
Del mon els nous farisèus
son Mercaders de Venecia.
No tenen res de jueus;
mes, ab sucre y regalèssia
vos pelan de cap a peus.
Si un los demana un favor
s'en duan totduna estella;
y es cobran á lo millor
ab un bossí de costella,
ó ab un tros de l'escarpó.
¡Sant Gloriós! Vos sense cap
morireu y sense pell.
Mon cervell que es tornat vell
guardarse d'ells ja no sap,
y ha mester qui'l renovell.
Contan que al África hi ha
un ramat de salvatgisme,
molt mal de desllepissar;
que passa gust en menjar
la carn del germá prohisme.
El salvatgisme novell
de la culta y sábia Europa
té arrambatges de ravell.
Per menjar millor la popa
mos despulla de la pell.
¡Ay, Sant Bartomeu gloriós!
per fer llum dins terres fosques
escorxat morireu Vos.
Lliuraunos d'escorxadós
que'n el mon n'hi ha més que mosques.
¡Oh, sitgle d'ilustració!
dirte pots del Egoïsme,
donchs l'homo sols sent amor
per la pell. Son idealisme
s'atura en tot lo esterior.
La ilustració mos desnúa
y ab un dogal mos aufega,
y á la nostra pell s'afua,
y famolenca la rohega
fins que arriba a la carn crua.
¡Ay, Gloriós Sant Bartomeu!
per lo vostro'n sant martiri
conservau el pellet méu.
Feys que may en mans el miri
del qui vol ser més que Deu.
Avuy en día es sabut
que aquell qu'es un bon anyell
trobará prest un perdut
que ab la capa de virtut
voldrá llevarli la pell.
Per axò que no's retjir
el qui té el cor de paloma.
Si un carnicé es posa á tir
de jugarli semblant broma,
que ab uys de serp el se mir:
Y al Gloriós Sant Bartomeu
s'encomán ab valentía,
resant un «Crech en un Deu»
perque li guard nit y dia
pell, ossos, freixura y lleu.
A cada passa veureu
dins el mon, arreu, arreu,
qui ab cara d'atlota rossa
vos escorxará la bossa,
y ben pelat romandreu.
Qualcun també en sortirá
que ab rahons d'acer novell
de la Fê eus afeytará,
y d'esperansa la pell
de l'ánima eus llevará.
¡Ay, Mártir Sant Bartomeu!
Vos que estau acreditat
en fer miracles, per Deu
cuydau que l'esperit méu
no's veja despellissat.
¡Sant Gloriós! Per Vos guardades
sian les atlotes joves
de mil ungles metsinades,
y de cent escarrinxades
d'aritjes y de gatoves.
Y al jovent d'aquesta terra
lliuraulo de perdre may
la pell que á son cos s'aferra:
que may conega l'esglay
de fam, de peste ó de guerra.
¡Apòstol Sant Bartomeu
que morireu escorxat,
siau sempre el patró séu,
si ho voleu, vos vé de grat,
vos cau bé y no vos sap greu!