Poesies (Safo de Lesbos)


ÍNDEX



Llibre Primer

Capítol I

Capítol II

Capítol III

Capítol IV

Capítol V

Capítol VI

LLIBRE PRIMER

modifica

CAPÍTOL I

modifica

Immortal Afrodita d'acolorit tron,

filla de Zeus, artificiosa, et suplico

que no sotmetis a infortunis ni dolors,

oh Sobirana, el meu cor.


I vine, com altres vegades

que vas abandonar la casa del teu pare

quan de lluny la meva veu senties,

tan bon punt la teva daurada

carrossa preparaves: et conduïen belles

àgils aus creuant la terra fosca,

batent fortament les seves ales enmig dels cels i de l'èter.


Immediatament arribaven. I tu, feliç, amb el

teu rostre immortal

somrient,

preguntaves amb quin sentiment ara sofria,

la causa perquè t'invocava,

què anhelava per sobretot

el meu embogit ser: "A qui desitges ara

que la meva persuasió atregui cap al teu

amor? Qui,

oh, Safo, et turmenta?


Faré que aviat et segueixi, si et fuig;

que si els teus regals rebutja, ell te'ls ofereixi,

i que immediatament t'estimi, si no estima,

encara que no ho desitgi".


Vine també ara per a deslliurar-me del pes

de les meves penes; tot quant satisfer

el meu ser anhela, compleix-lo: oh, la meva

aliada,

sé tu mateixa.


CAPÍTOL II

modifica

Em sembla que igual que igual als déus

aquell home és, que assegut

davant teu, al teu costat, la teva dolça

veu escolta


I el teu amorós riure. En canvi,

al meu pit el cor es nua.

Tot just et miro,

la veu no ve més a mi,


la llengua se'm inmobil·litza, un delicat

incendi corre sota la meva pell,

no veuen ja els meus ulls

i brunzeixen les meves oïdes,


la suor em cobreix, un tremolor

s'apodera de tot el meu cos i tan pàl·lida

com l'herba no gaire llunyana de la mort

em sembla estar...


Però tot ha de suportar-se si així és


CAPÍTOL III

modifica

Al voltant de la bella lluna

els astres oculten els seus brillants cossos,

quan més que tots il·lumina,

plena, sobre la terra fosca.