Poesies (Miquel Costa)/Lluch

 LLUCH


per la corona poetica de la mare de deu


Lloch de montanyes y neu
— Excelsitut y puresa —
Significansa du impresa
De vos ¡oh Mare de Deu!
 Cor alt y net d'impuresa
Lluch te demana, roméu.

 Lloch d'aspriva soledat
Fora del mon par que sia;...
Son niu de pau hi faria
Lo goig del mon desterrat;
 ¡Lluny d'aquí folla alegria.
Mal del-liri del pecat!

Lloch sanitós d'aire fí,
D'aigua corrent, exquisida...
Vents que renovan la vida,
Fonts de gracies hi ha aquí.
 Ab l'ánima recullida
Vés per Lluch, bon pelegrí.
 
 Lloch ple d'aroma boscá,
Com de mística unció...
La nostra honrada avió,
Aquí sos cors exhalá.
 Lluch es casa d'oració:
¡Venturós qui hi pregará!

 De perles fines y d'or
La gran Reina hem coronada;
Corona molt més preuada
Vol ella per son tresor:
 Corona d' amor, brufada
Ab les llágrimes del cor.

1884.