Poesies (Miquel Costa)/Cansó

 CANSÓ


 ¡Sursum!


Mirau aquestes floretes
Que s'obrin á la claror;
¡Quines colors tan finetes!
¡Quin perfum! ¡quina frescor!
Tenen mirall d'aigues netes
 Y bell sol;
Les festejan papallones;
 Per estones
Les alegra 'l rossinyol.

Però l'essencia mes pura
Que dins cada flor hi ha
May á dins ella s'atura,
Sempre s'en puja, s'en va.
No li basta l'hermosura
 De la flor;
De la llum enamorada,
 Pren volada,
Vol viure en nubolets d'or.


¡Sentiments que d'aquest cor
Cap enfora vos n'anau,
Perfums de l'ánima en flor,
Volau molt amunt, volau!

1873.