Poesies (Joan Maragall)/Nadal

NADAL


Caièu, fulles; caièu, fulles,
que ja s'acosta Nadal
i el cor el vol nû i glacial.....

—

Neix l'hivern cantant les glories
d'una Verge am manto blau
qu'al sentî-s plena de gracia
baixa els ulls, junta les mans
i es posa a adorar a Deu
en son ventre virginal.....
Caièu, fulles; caièu, fulles,
que ja s'acosta Nadal.

—

En les nits de Desembre—tant llargues!—
els pastors s'estàn sols entre el vent,
contemplant la foscor de la terra...

I en el cel hi ha l'estrella d'Orient.
En les nits de Desembre— tant llargues!—
entre'l vent i invisibles remors,
que n'hi caben de vols d'angels
en els somits dels pastors!
Van els angels per la terra
i pel cel les resplandors.

—

Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova.
prò al cor de la nit d'hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de mitja nit
tot aucell ha refilat,
i tota l'herba ha florit,
i Jesús es nat.

—

Oh Jesús de ma infantesa!
Oh petit Nostre-senyor!
Bon Jesuset de les pances i figues,
i nous i olives i mel i mató!
Qu'alegra's torna la nit de Desembre!
Quina alegria d'infants i pastors!
Tot timbaleja, tot cascabelleja,
tot se trontolla al va-i-vé d'un breçol.....
«Què n'hi darèm an el Noi de la Mare?
Què n'hi darèm que li sàpiga bo?»

Al devant del vostre altar
jo veig als fidels pregar
am les boques rialleres,
perquè us deuen demanar
cosetes gracïoses i lleugeres
com un nen les sol donar.
Com el demanar-ne esqueia
als pastors en l'establia,
que fins la Verge Maria
en mitj-reia!

—

La Verge mitj-reia, i la bona gent
trobaren-la bella;
mitj-reia la Verge, i els Reys d'Orient
per la nit seguien l'estrella
que'ls duia a Ponent...
al Misteri.