Poesias originals y traduccions (1891)/A duas violas marcidas

Aquest text tracta sobre una versió de 1891. Per a altres versions, vegeu Les disperses (1912)/A dues violes marcides.

A DUAS VIOLAS MARCIDAS

Vosaltres vos heu bressat
en lo pit d'una donzella;
després á mi heu arribat,
y al mirá'us lo cor me bat
perque'm feu pensar en ella.

Erau frescas y flairosas;
ara secas y marcidas:
tost en pols morirèu fosas,
nó del viure penedidas,
perque haveu sigut ditxosas.

Mes jo moriré migrat,
sens lo recort d'un bon día,
sens ma testa haver bressat
en lo pit qu'heu embaumat
de la verge que'us tenía.