Pobrets y alegrets/Notes de viatge (Pobrets y alegrets, II)
NOTES DE VIATGE
Era molt dematí; m'esborrono al pensarhi; era una hora que no més l'havía sentida tocar a la tarde. Lo vigilant ja m'havía cridat feya molta estona, y jo disputava ab mi mateix si fora més prudent quedarse al llit... ò tornarme a dormir; l'idea de llevarme no entrava en qüestió. ¡Quí's lleva en aquexes hores estranyes!
La claror qu'entrava pels porticons del balcó, oberts de bat a bat, era trista y entelada; la pluja queya ab un ruxím espès, rondinador, que jo'm feya'l concepte de que m'aconsellava que no'm mogués del llit.
Vaig cloure'ls ulls altre cop, resolt a quedarme a veure venir, y endormiscantme ab exa soneta tan dolsa en que l'esperit sembla que s'elevi a espays més placenters y reposats, conduhint per un fil molt lleu al còs que'l segueix ab llanguidesa, gosava ab delectament d'un estat molt pròxim al de la gràcia ò de benaventuransa, sospès com si diguessim a mitx ayre, entre les delicies més afinades de la terra y les que's deuen fruir en les voreres del cel.
Cert que desde la nit abans a les dèu ja era al llit y que d'un sòn havía fet la tasca que'm pertocava; però jo no me'n dono per satisfet d'aqueix dormir sonso, comú, en que l'esperit sembla que s'anuli enterament, que de tant en tant, per etzar se distreu de la monotonía d'estar ab los ulls cluchs y'l còs immoble y estirat, ab un somni sense cap ni centener en que més de quatre vegades, com si no fos prou vergonyós veure en ridícol a les més respectades conexenses públiques, nos hi veyem nosaltres matexos... Un cop — ara que ve a tom lo dirho— vaig somiar que certa persona de molta posició y mando m'emmanllevava al mitx de la Rambla una canya pera fer la figuereta y un'altra vegada ¿no somío jo que'm veya reduhit a fer de ministre pera portar, com se sol dir, un pà a casa?...
Si'l còs se gaudeix ab aquestes dormidetes de vuyt hores (que junt ab la mitxdiada arriban a més) jo, sens despreciarles poch ni mica, gusto de recrearme ab exes altres somnolencies fantasioses, gaubanses matineres, delicia d'un be que's gosa ab recansa de que'ns va a esser arrebatat, y cada día al despertar per comparèxer en aquest món actiu y movedís nos lleva una gloria, una ditxa y'ns malmet una esperansa de agradosíssim defalliment! Y per fi cal axecarse, destruhint ab la prosa de badalls comuns, ò de treures l'estrenya-caps (los que n'usan) totes aquelles vaporisacions de goig immaterial y sublimat.
Per llàstima, tot van esser teoríes; al últim, me vaig vestir, com es d'us establert, y prou m'estiguí bo y un quart d'hora devant de la palangana contemplant les nuvolades opalines que formavan les gotes de vinagrillo al caure dins l'aygua, reflexionant ab indecisió si sumergiría'l rostre en aquella rosada artificiosa, ò si me'n tornava al llit a recobrar lo be perdut.
Lo llevant que bufava ab violencia'm dugué'l ressò de les campanes de Santa María... dos grans poetes hi celebravan missa! Me desaparegué lo dubte; me vaig rendir ab tota gloria... y cinch minuts després, ab les creus que tot cristià s'ennobleix lo front, la boca y'l pit abans de sortir de casa, exía al carrer ab l'ànimo esparpillat, l'alegría als ulls, los llavis riallers, y'l resto del còs ab tot luxo sota'l dosser del meu paraygua, pera anar dret a Santa María, a missa matinal, y després a Fransa; ¡a Fransa! cavallers, que no hi havía estat may.
Al entrar a l'Estació distingexo, entre aquell maremagnum de viatgers, uns brassos alsats que'm renyavan ab mals signos, y vaig sentir una veu robusta que'm deya enfurismada:
— Cúyta, córre, que t'escaparà'l tren. —
Oh, y tothom estava parat; tot lo més, butxaquejavan cercant menuts pera comprar lo bitllet.
L'home de la veu vigorosa logra acostarse, y agafantme pel bras me
diu ab ira:
— Afànyat, ¿què fas quiet? ¡ànsia! Seguèixme.
— Xavier, — li vaig respondre ab tò humiliós, — no'm diguis tantes coses de bon dematí, que no tinch les entenedores prou axeribides y tu te gastes la veu a gratcient.
— Batua'l xicot! — afegeix obrint tant los ulls, qu'algun día li cauràn a terra; — fòra bromes, espavílat; pren tu mateix lo passatge pera fer la combinació.
— Véshi tu, fill, si ets servit; té, aquí tens un grapat de dobletes, prén los quartos que necessitis, que a les cinch del matí no'n sé fer de combinazione; ¡a casa no me'n van ensenyar! —
Me va rependre més, y ab molta amargor de termes m'acusà per que no estava cremat com ell; y vaig venir a conèxer per les seves inculpacions qu'un home pera divertirse anant de viatge té de ser molt exacte, y presentarse molt serio y ab cara que fassi feresa. Sí; aqueix amich meu té aquestes idees que jo les respecto per que lliguem més y les compartim trobantshi bons: ell molt serio, jo no tant; se diverteix y riu ab lo que jo dich, y jo, quan me ve la tanda, me'n rich de les seves serietats, y tots dos quedem contents.
Dins lo vagó, que m'hi vaig ficar d'esma, acompanyat sempre pel bon Xavier, lo qui no'm responía a les meves qüestions, tant era l'afany que tenía de que no quedés en terra cap dels nostres, mirava per tot arreu y avansava'l cap per dessobre la multitut qu'omplía'l pujador per veure si algun company quedava enrera; dins del vagó hi vaig trobar la flor y nata del Catalanisme. ¡Quíns companys! Jo no he d'alabarlos; no'n sabría per lo qu'ells se merexen; dels seus mèrits ells ne responen ab ses obres; en quant a les altres qualitats, poden anar per tot lo món, que per tot hi trobaràn amichs que'ls estimin de debò.
D'un viatge en un ferro-carril no se'n poden contar grans coses; paissos que passan depressa, arbres que fugen, y pals del telègrafo com dits immensos que tenen los fils apunt com si volguessen fer lo bressol, y may acaban de combinarlo, pujant uns cops, y altres descendint fins a posarse'ls cinch caps de la troca arran de la finestra del cotxe; casetes que relliscan a la vista, y si molt convé a dins estan fent sos quefers ab tota pausa; algun casiller que presenta l'arma, y Estacions y més Estacions ab la campana de fòra y'ls empleats ab lo cap alt guaytant cares desconegudes aplacades als vidres del vagó, y algun carro aturat esperant que'l tren dessembarrassi la passera.
A Cerbere, després d'esmorzar, ja varem tenir de variar de llengua: un camarer ab la safata a les mans feya colecta, y'ns informava ab molta urbanitat de quant valía le dejeuner.
— Ce bien; tórnim lo cambi; — deya un. — De cafè no'n vull, — vaig sentir que deya un altre de Tarragona; — lo tren s'escapa, y també'l parlaré'l francès, sense escaldarme'ls llavis. — Un company cridava:
— Noy, Milió, guàyta'l Canigó; ¡guay, míralo!
— ¿Ahont es?
— Assí al altre costat; guàyta, míra, qu'es pessa y tot sencer; aguàyta, home, no sías peresós; míra, està nevat.
— Sí? donchs, no'l guayto; no vull veure llàstimes.
— Míra, Xavier, míra; tu, còm se diu aquest altre? Pues be, miràu assí, ¡que bonico! pareix. . . pareix que hi hauría molta neu per mantecados. Botualisto, senyors, ¡súrten, tràguen lo cap! Agulló, Masriera, Pié, don Antonio, don Federico... repàren!
— ¿Qu'es? què hi hà? ¿què passa?
— Nada, senyors, que tindrèm sol. No veuen ahí? Nó, home, més enllà.
— ¿A la dreta?
— ¡Guay! ¿tu no sabs encara per hont ix lo sol? — ¡Si està núvol, tot serrat!
— Pues allí està'l sol. Con que, senyors, ja poden regressar a sos assientos,que tenim lo solet molt pròxim.
— ¡Ey, Xavier! tu, míra la filoxera!
— ¡Silencio!... allí està Banyuls! ¡Mare de Deu! aguaytèu los barcos empavessats y'ls falutxos, paylebots y fragatetes d'anar a pescar, y totes les maniobres y màquines de l'aygua, que portan la corresponent banderola issada. ¡Sinyors! que colorayna! pues no pareix qu'aquestes banderetes nos fan veniu, veniu, plegantse y desplegantse ab lo ventet!
¡Vàlguem la Cinteta de la Mare de Deu! ¡Cavallers, descubrirse! la bandera francesa y la espanyola enllassades. Escólten, senyors. Silenci, que tocan ayres nacionals... y la marsellesa . . . Ahí està'l Maire y Mr. Pepratx, Mr. Lafargue, Mr. Vidal, Mr. Roux, Mr. Fabre y Messieurs... home si està mitja Fransa aquí, y tot lo felibrage!... ¡Senyores!... ¡Viva Banyuls! Viva la Fransa! —
(Pués, us dich en veritat, companyeros, qu'axò es una rebuda molt garbosa, y que mos vam a divertir. Tothom ha exit de casa! y que polidetes exes madames ab la cofia blanca! Repàra, Milio, en aquella finestra quins rebrots d'hermosura. Xavier, escólta, que vaig a brindar en la primera ocasió que's presenti pel bello sexo francès, ¿que te pareix, amigo? Míra, a aquell se li saltan les llàgrimes; pues... jo també estich commogut, Francisco; y'l que'm critique... mereix brevet de primera invention, per soquete y guilopo).