Pobrets y alegrets/En un convit
EN UN CONVIT
Lo títol d'aquest article, ò lo que resulti, l'emmanllevo a una revista literaria y estich segur de qu'ell me facilitarà'l poder parlar del convit qu'alguns amichs d'en Baldomero Galofre li varen oferir a casa en Justin. Sempre axò de cercar noms ha sigut una tasca laboriosa; ¡quantes idees han dexat de manifestarse per no lograr calificarles ab un mot prou avinent ò de sentit y expressió ben acomodades! Encara que, si hem de ser franchs, per mi he de fer constar qu'en moltes ocasions he dexat córrer el fer article, per que, si tenía'l títol, me mancavan les idees.
Per una sortosa xaripa, en l'obsequi qu'alguns amichs anavan a fer a un artista, resultà que foren dos los pintors obsequiats ab tan modest convit; y si haguera sigut de doldre que la demostració d'afecte fos massa senzilla, com cosa d'amichs y companys, l'agassajo, l'expansió y la franquesa substituhí a tot lo que potser no hi havía de fastuositat, y'ls dos artistes, galans y amables en extrem, prengueren la finesa y'l bon desitx de la convidada y ningú feu posat, entre tots los allí reunits, de anyorar aquell aparato de copes xates, verdes y botarudes, ni aquella nomenclatura de vins, desavinenta de pronunciar, que casi be's necessita intèrprete per sapiguer lo que's va a beure, ab lo temor qu'a algú li pot acudir de si serà càstich ò recreyo'l que's ficarà a ulls cluchs al còs ab aquelles denominacions geogràfiques, que talment sembla qu'a Fransa no tinguin rès més a fer que batejar los vins.
Ab lo champagne foraster per remato y corona de les postres y'l Medoch de casa nostra ptr diari, tothom va quedar tan lluhit y clar d'idees que no hi hagué cap brindis tartamut, sinó al contrari, tots molt elegants y ben expressats, que fins aquells que may diuen rès y que abans de parlar primer se consumexen y's rosegan los punys, també volían dir alguna cosa en abono de la reunió y del acte qu'allí's celebrava.
Sempre es una solemnitat lo moment de sentarse a dinar, tant a casa com a la fonda.
A casa's saluda tota la familia reunida, y axís sigan molts com pochs, lo cor endevina y s'adona del qui manca abans de que'ls ulls reparin lo buyt que queda a la taula.
Es l'hora de l'alegría; la remor dels coberts, lo trinch-catrinch de les copes y'l soroll dels plats animan y fan festa ab aquella varietat de sonidos que sembla la serenata (diguèmho axís) que's dona al apetit abans de posarlo en autos. Tothom desplega'l toballó y se'l creua devant del pit com si's revestissin per una cerimonia molt magestuosa; la minyona s'aboca a la taula, estesos los brassos ab l'urna fumosa a les mans, qu'escampa perfum casolà per lo menjador. Tots ab los ulls baxos, a estil de frares de la Trapa, van prenent la sopa que despedeix blauenca fumerada, com si'l pà de cada día baxés benehit del cel y rodejat encara de nuvolets flayrosos.
Després d'aquests curts instants de reculliment y de quietut, los ulls se badan y saltan les mirades axerides d'una banda a l'altra, y un segon saludo més espansiu se cambía y recorre tots los semblants animats ab la roseta a cada galta ò ab lo millor color que la sopa fa exir a totes les cares, Y venen les converses ben humorades, les tafaneríes xistoses, y's riu per que sí, per que l'alegría governa, y l'ànim no està per enterniments ni llibres de cavallería.
A les cases que tots son serios, no sé còm s'ho arreglan, però deuen fer la broma grave y potser deuen riure ab molta formalitat.
A la fonda, sol haverhi cert encongiment ceremoniós. Per urbanitat y per finesa's van cedint los llochs distingits, y fins després que cada hú ha convensut al seu contrari y s'assentan, no's posa momentànea treva a les galanteríes. Aparexen los camarers, ab aquella serietat y rigidesa que sens dubte'ls hi prové de la casaca, que talment parexen sers extraordinaris, insensibles als requisits y als primors mengívols, segons l'indeferencia ab que apartan los ulls dels plats més apetitosos, de les encisadores habilitats del cuyner y de la repostería.
També les fesomíes sofrexen plahenta transformació axís que'l puré, aquexa escudella lacònica y compendiosa, ha escampat la seva escalforeta: hi hà una especie d'alegría comunicativa y xerrayra, que demostra que tots estan contents de la seva sòrt en aquells instants, que s'ho han de participar uns als altres, com si hi hagués lo desitx de ferse felissos cambiantse les satisfaccions.
Ab los adelantos de que dexo feta referencia, es clar que'l convit ofert a en Baldomero Galofre va ser cosa digna de tornarhi.
A l'hora del brindis, en Llorens y Riu s'explicà com un Ciceró, brindant pels artistes presents y ausents y, emprenentho ab gran dalit, com si volgués comensar un poema, feu una invocació molt pulida a alguns indivíduus difunts de la mitología, que'l varen dexar ab crèdit de parlamentador fàcil y ben enrahonat. Descrigué ab acert les tristeses dels qu'anyoran la patria y recullí aplaudiments per la seva oportunitat en lo garbós saludo que dirigí als artistes de la nostra colonia a Roma.
Altres indivíduus també expressaren lo seu sentir en aquella ocasió, mentres lo champagne s'escampava de les copes ab un despacientament d'escuma que no hi havía trassa per ferla aturar. Tots digueren bones coses, y més nos distreyam escoltant que no pas bevent.
Los poetes, també pagaren lo seu delme; mes, com tots son prou coneguts y acreditats, renuncío a dírloshi de quína manera's varen lluhir. Un mereix especial menció: en Joanet Feliu y Codina, qui, desconegut fins ara en la república, s'ha posat en rengle devanter ab los seus cantars ò corrandes, tan sentides com bellament expressades.
En Pompeyo Gener llegí un monòlech de postres, en lo que pinta, quasibé ab amohino, l'incoherencia y'l dislocament d'idees d'un indivíduu que surt de la fonda ab quatre perdigonets a l'ala, y la dona per fer reflexions humanitaries y cosmogràfiques. Lo tal discurs vé a ser un descosit de plagasitats impossible de seguir, ab atenció, mes que fa riure de valent per la disbauxa d'acudits tots molt desconcertats.
No sabíam nosaltres que'l Secretari del diable sapigués exirse de les formals investigacions filosòfiques per les qu'ha descobert los alucinaments y trastorns del magí qu'ha sofert l'humanitat civilisada y la silvestre, de que diuen que parla ab copia de datos, en lo seu famós llibre La mort y'l diable. No sabíam que sapigués aplicar la seva ciencia en assuntos de boyra, y li donem la enhorabona, per que, si està destinat a anar al infern, — segons informes, — al menos que hi sàpiga anar ab alegría.
Axís que la conversa's generalisa y tothom parla y parla be, y'ls uns als altres cedexen la rahó; quan les copes quedan plenes fins a mitx ayre y ningú les porta als llavis, y venen los camarers a retirar la vaxella y a tirar culleretes de cafè en una matexa tassa; y se li acut a qualsevol treure'l rellotge y manifestar l'hora als que no'n tenen de fer rès; ja poden estar segurs de que'l convit s'ha acabat, y vulgas que nó, s'ha de seguir l'exemple d'uns quants timorats que se despedexen y't despedexen per que te'n vagis a retiro.
Les dues de la matinada'ns tocaren a uns quants desvetllats, pels voltants de la Seu.
La conversa era agradosa, l'hora solemne, la quietut molta, y la sòn apartada.
En Masriera va ser lo primer a rompre la concordia.
— Me'n vaig a casa, a dormir.
— ¿Y tu ets poeta, y tens casa y parlas de dormir? Vés a cercar premis pels certàmens; vés a la nona, que no s'han fet per tu les magestuoses hermosures de la nit. —
Y per venjarme ab arrogancia,'l vaig seguir; y abans d'anàrmen al llit, vaig pendre l'acostumada sopa de farigola y ou.