Per la corona poètica de la Beata Catalina
PER LA CORONA POÈTICA
dedicada á la benavanturada verge mallorquina
CATALINA TOMAS
en les festes de son tercer centenar.
Cativat pe'l recort sant
De la Verge mallorquina,
Per Valldemossa trescant
Anava, ple del encant
D'aquella terra divina.
De les serres per l'altura
Moria la llum del sol,
Cobrava 'l cel mes blancura,
Y dins la verda espessura
Jo caminava tot sol.
L'oratjol mitx adormit
Movia l'ala lleugera,
Y la fonteta, ab delit,
Cantava cansons de nit
Á les flors de la vorera.
Poch á poch s'era amagada
Del tot la claror del dia;
Y dins l'ombra perfumada
Sentí l'ánima callada
Volar confusa harmonia.
¡Cantem! La nit obri
Son vel estrellat,
La nit que tal gloria
Nos dona cad'any.
Alsau més aromes,
Oh flors de la vall,
Fassers de les hortes,
Les paumes vinclau!
Espolsa tes rames,
Oh vell olivar!
Adorin y besin
Les ones del mar
La terra escullida,
D'hont pura brostá
Floreta santa
De lliri blanch.
Poncella la véyam
Fer feyna resant;
Sens pare ni mare
La véyam plorar.
Pobreta, descalsa,
Trescava la vall;
Rosari no'n duya
(Que tot li mancá);
Mes ella, ab floretes
Ó fulles del camp,
Les Ave-Maries
Anava contant.
Llavors amoroses
Les veus de la vall,
Tan bé com sabiam,
Li déyam tot baix:
Salve, floreta
De lliri blanch!
Torments ¡ay! per ella
L'infern apromtá,
Visions espantoses
Y negres alarbs.
Allá dins les penyes
D'horrible barranch,
Dimonis llansaren
Son còs virginal;
Mes si ella clamava,
Venian los Sants:
Aquí Sant Antoni
Li dava la má,
Y ángels y verges,
Son front axugant,
¡Oh flor, li déyan,
De lliri blanch!
Un día ab tristesa,
De dins los penyals,
Partir la mirárem
Camí de Ciutat.
Allá assegudeta
Ja estava plorant,
Demunt una roca,
Vorera de mar:
Convents ahon tocava
Trobava tancats!
Sonaren campanes
Quant ella plorà...
Les místiques portes
S'obriren de bat:
Entrau, floreta
De lliri blanch!
Convent de la Santa
Que més estimá,
Ditxós que guanyares
La gloria del camp.
Dins tu, cada dia
Mes net y mes sant,
Son cor encantava
L'espòs virginal.
Torments y miracles,
Dolcíssims desmays,
Y llágrimes pures,
Y ardors celestials
Sa vida acabavan,
Y l'hora arribà...
Flor ja cullida
De lliri blanch!
¡Oh Verge, qu' habitas
Vergers eternals,
La vall ahont plorares
No oblidis jamay!
Inclina á la terra
Tos ulls de bondat,
Veurás l'Illa hermosa,
La perla del mar,
Qu' humil te consagra,
Al peu dels altars,
Los cors que suspiran
Ton nom venerat...
La vall ahont nasqueres
No oblidis jamay,
Floreta nostra
De lliri blanch!
Volém! La nit passa...
Prest l'hora caurá.
Volém ab l'oratge
Que faig á n'els plans.
Adeu, á-revèure,
Dolcíssima vall.
Son còs incorrupte
Volam á besar...
¡Oh aroma dolcíssim
D'essencia inmortal,
Perfum de l'Esposa
Del mistich cantar!
¡Oh còs qu' embalsama
La virginitat...!
¡Oh flor perpètua
De lliri blanch!
1874.