Passió de Nostre Senyor Jesuchrist
Aquest text tracta sobre l'edició de 1873. Per a altres versions, vegeu La Passió.PASSIÓ
DE
NOSTRE SENYOR JESUCHRIST,
per J. V._p5.jpg)
BARCELONA:
Tipografia catolica, Pino, 5, bajos.
1873.
DE
Jesuchrist, la Passió vostra
ajudáumela á cantar.
mes morint per culpa nostra
¿que faré sino plorar?
Si plorant ni pujo al Calvari,
Vos al cel me pujaréu,
puix l' escala per pujarhi
n' es l' escala de la Creu.
Christians, per darnos vida
vol morir lo Salvador,
dantse á tots per despedida
dols senyal de son amor;
sos dexebles son á taula
pera fer l' últim sopar,
quant los pasma sa paraula
de que 'ls vulla 'ls peus rentar.
Pere diu, tot fentse enrere:
— Vos á mi no 'm rentaréu.
— Si jo 'ls peus no 't rento, Pere,
no entraràs al regne mèu.—
— Donchs rentaume 'ls, responia,
peus y mans, ánima y tot:
quan ben net d' anima sia
seguiré fins á la mort.
Ab sas llágrimas los renta
cada peu un bes ó dos;
los axuga, y quant s' assenta
té 'l parlar mes amorós:
— Jo só Mestre de vosaltres,
mes ¿sabeu per qué us renti?
perque ameu los uns als altres
com jo á tots vos estimi.
Beneheix lo pa: — Preneume.
que es mon Cos sagramentat.
Beneheix lo vi: — Beveune,
es la sanch qu' he derramat:
qui heurá sanch benehida,
qui carn mia menjarà,
sï es mort, cobrara vida;
si es viu, no morirà.
Mes combrega entre nosaltres
qui vol ferme trahició; —
y aguaytantse 'ls uns als altres
tots li diuhen : — ¿Seré jo?
— Es aquell que 'l boci 'm prenga.
puix ab ell menjo en un plat;
¡ay mes ay de qui me venga!
¡tant debò que no fos nat! —
Ja ab sa dolsa companyia
Jesuchrist s' en baxa al hort,
hont los diu en sa agonia
que està trist fins á la mort.
— Orem tots, que al veure 'm pendre
mou ramat s' escampará,
y si es prop qui m' ha de vendre,
no es pas lluny qui 'm negará. —
Duli un Angel mentres era
lo cálzer de passió,
primer glop que n' assabora
no pot mes lo Redemptor:
— Que per mi, si us plau, no passe,
Pare, eix càlzer de pecat,
pero no la meva 's fassa,
sino vostra voluntat.
Claus, martell, assots y espinas
ja plegats al Cor los sent,
suor d' aygua y sanch divinas
ja per terra va corrent.
Los seus dormen y 'ls desperta:
— Axecaus, que ve 'l traydor;
¿no estaréu una hora alerta
ab qui per vosaltres mor?
Com un llamp á tots consterna
de cadenas drinch confús,
y veus aquí la llanterna
dels que cercan a Jesús.
Judas sacrilech que 'ls mena
los ha dit entrant al hort:
— Tingau á punt la cadena,
y á qui beso lligau fort.—
Jesús diu: ¿A qui cercau?
— A Jesús de Nazaret.
— ¡Donchs, jo só! y la turba cau
vora 'ls peus del que escomet.
Duas voltas los aterra,
duas voltas que ha parlat,
quant— Alsauvos, diu, de terra:
hora es ja de ser lligat.
Arribant Judas lo besa:
— Amich mèu, ¿qué vens á fer?
d' un bes fals ab la finesa
¿tu m' entregas presoner?—
A sant Pere que feria
— Enveyna 'l coltell, ha dit;
qui de coltell feriria,
de coltell será ferit.
Mes diumenge me rebéreu
entre palmas y llorer,
y ara ab pals y armas isquéreu
com sí fos un bandoler.—
Dona 'ls brassos als que 'l prenen,
cos y ànima al dolor;
las cadenas que 'l detenen
son cadenas del amor.
Afrontarlo Anás intenta,
y ab ma de ferro 'l criat
un revés tan fort li venta
que per terra l' ha tirat.
Jesuchrist obrint la boca
manso y dols li respongué:
— Si he dit bè, ¿per qué se 'm toca?
si he dit mal, ¿digas en qué? —
Tot seguint sant Pere al poble
de Anas cap á Cayfás
veu dar colps al Rey mes noble
y escupirli á cada pas;
quan davant d' unas criadas
que li diuhen Galileu
ha jurat per tres vegadas
no conexe 'l Mestre sèu.
Lo gall canta, y ell sospira,
ell sospira de dolor,
y veyent que Christo 'l mira,
son sos ulls un mar de plor;
puix li apar que encara escolta
lo que deya ahí á sopar:
— Ans que 'l gall cante una volta
tres perjur m' has de negar.
Quan los falsos testimonis
a Cayfás l' han acusat
que per obra dels dimonis
tres morts ha ressucitat;
Ell pregunta: — ¿Ets tu el Messias? —
Diu: — Jo só, — y ab crit molt fort
desbotan llenguas impias:
— ¡Blasfemá! ¡digne es de mort! —
Judas tem que 'l poble 'l mata,
y un rosech lo tè confús:
— Veusaquí 'ls diners de plata,
mes tornaume 'l bon Jesús. —
Li responen: — ¿Qué 'ns importa
dels diners ni del pecat? —
y ell llensantlos á la porta
dalt d' un arbre es penjat.
De Pilat á la presencia
quan l' acusan, no diu res;
y ell planyent tanta ignocencia
prompte á Herodes l' ha remés,
qui rebentne gran despreci
sols per sé escomunicat,
disfressantlo com á neci
fa tornarlo á Pons Pilat.
Que un dels pressos dexa lliure
li demanan, com era us:
—¿Quin voleu que jo deslliure,
á Barrabás o á Jesús?—
—A Barrabás dòna vida,
á Jesús mort y torment.—
Y engegant al homicida
fa assotar al Ignocent.
Sis butxins lo vergassejan,
per tot sanchna 'l blanch Anyell,
com á llops lo butxinejan
ab flagell sobre flagell;
á bocins sa carn s' arrenca,
cada assot un esboranch,
quan d' un colp la corda s' trenca,
y ha caygut en rius de sanch.
¿Què t' he fet, morint me crida,
pecador, en qué t' he ofés?
no tinch part sentse ferida;
fill meu, no m'assotes mes;
mes m' assotas, punys y clavas,
sent jo 'l Dèu que t' ha criat,
y tants colps ma vida acabas
quan retornas al pecat.
Ab espinas afrontosas
coronarem son pur front,
ab espinas de las rosas
que jo cerco per lo mon;
per mantell un drap vestintli
s' agenollan á sos peus,
y ab la canya percudintli:
—Dèu te guart, Rey dels Jueus
Tot mostrantlo en tal figura
— Ecce Homo, diu Pilat,
al blanch lliri d' hermosura
veusaqui com l' hem posat.—
— Tolle, tolle, crucifical,
cridan tots al jutge inich,
de morir digne judical,
ó ets del César enemich.
A llavors li fa sentencia
de morir clavat en Creu,
y entregantlo a sa potencia
— Feune, diu, lo que voleu;
mes sa sanch sobre vosaltres
jo me 'n rento bè las mans.—
Cridan tots: — Sobre nosaltres
cayga, sobre 'ls xichs y grans.—
Abrassant la Creu pesada
bon Jesús llensa un sospir.
— Vina, vina, esposa amada,
que en tos brassos vull morir;
ells serán d' amor els llassos
que relligan l' home á Dèu;
pecadors, seguiu mos passos,
y ab mi al cel arribaréu.—
Li obre 'ls muscles la Creu dura,
y a tres passas cau malmès;
al carrer de l' Amargura
¡ay! sa Mare l' ha escomés;
de neguit son cor esclata:
— Fillet mèu, ¿donchs hónt anau?—
— A morir per gent ingrata;
Mare meva, ab Dèu siau!—
Tots l' escupen y li pegan,
y ab la soga que du al coll
tant l' estiran y arrossegan
que 'l cami de sanch es moll;
Creu tan grossa l' agobia,
mos pecats encara mes;
cada recayguda mia
lo fa caure al fanch estés.
Morint ja ab tanta ferida
n' han llogat al Cireneu,
allargantli un punt la vida
pera darli mort de Creu.
Puix la ma tots hi hem posada,
ajudemlo en sos dolors,
y ab sa sanch malaguayanda
barrejemhi nostres plors.
La Verónica ab coratge
de suó y pols l' ha axugat,
y en sa toca reb sa imatge
com un sol ennuvolat:
si ab los fets com ab la boca
tots servissem al Senyor,
¡ay! l' imatge d' exa toca
prou seria en nostre cor.
Cada pas una cayguda,
y ¡ay! ningu li ha dat la ma;
un jument te qui l' ajuda,
y Ell sols tè qui 'l matara;
a unas donas y á nosaltres
— No ploreu, diu, sobre mi,
mes plorau sobre vosaltres
y 'ls pecats que 'm fan mori.
Al Calvari li llevaren
lo vestit davant de tots,
y arrencantlo renovaren
cinch mil llagas dels assots.
Deshonestos, deshonestos,
que adorau per Dèu al fanch,
no doneu torments d' aquestos
á qui 'us dòna vida y sanch.
Rompen venas, nirvis trencan,
barrinant peu sobre peu;
peus y mans casi li arrencan
de genolls sobre l' pit sèu;
si se escruxen las montanyas,
María, als colps de martell,
¿què farán vostras entranyas
d' hont nasqué tan ras y bell?
Escolantse gota á gota
ja ab la Creu lo van alsant,
fent florir la terra tota
lo dols plor del arbre sant;
quatre rius d' amor ne rajan,
rierons del paradis;
fins que a beure la cors hi vajan
may lo mon sera felis.
Trets de lloch arreu sos ossos
ja 's podrian ben contar;
molls de sanch tè 'ls cabells rossos,
los ulls tèrbols de plorar.
— Si ets Messias, un li crida,
¿cóm no baxas de la Creu?—
y Ell pregant pel homicida,
— Perdonaulo, diu à Dèu.
Perdonaulos tots, mon Pare,
que no saben lo que fan;
y girantse envers sa Mare,
li encomana á sant Joan.
— Assi tens la Mare meva,
y aquí, Vos, lo fill amat.—
Pecador, sa mare es teva;
vina, vina al seu costat.
Lo mal lladre renegava,
mes respon lo lladre bo:
— A mi y tu 'l delicte 'ns clava,
mes Jesus no ho mereix, no.
¡Al tornar Vos á la Gloria
recordaus de mi infelis!—
— Donchs ab mi á cantar victoria
vuy serás al Paradís.—
Mira á dreta, mira á esquerra,
sos dexebles ja no hi son;
veu al cel càstich, y á terra
improperis, creus y afront.
Com sas mans son cor s' esquexa,
nu morint y en soledat:
— Pare mèu, quan tot me dexa,
¿per qué m' heu desamparat?
Troba sols fel y vinagre
al obrir sos llabis sechs,
quant li dònan fel mes agre
las blasfemias y renechs!
Ab un crit dols y fortissim
diu despres: — ¡Tot es finit!
en los brassos del Altissim
encomano l' esperit.—
Per no veure 'l com moria
s' eclipsaren lluna y sol;
fent extrems com d' agonia
l' univers vestit de dol;
cel y terra s' estremexen,
vel del temple es esquexat,
sols mes durs no 's mitxpartexen
nostres cors que ho han causat.
No restantli alé de vida,
nos doná la sanch del Cor,
hont la llansa envermellida
nos obri 'l cel del amor:
pera rébrenshi ab mil besos
baxa l' cap al espirar,
ab los brassos ¡ay! estesos
per podérnoshi abrassar.
De la Creu lo devallaren
Nicodemus y Joseph,
y en los brassos que 'l bressaren
¡quánt mudat sa Mare 'l reb!
embalsamantli á besadas
ulls y galtas, mans y Cor,
la ferexen ¡ay! plegadas
set espasas de dolor.
Plorau, Angels que cantáreu
la nit santa de Nadal;
alas d' or que lo abrigáreu,
veniu ara à amortallal.
Mes la fosca sepultura
ja á Maria l' ha robat,
que ab son cálzer d' amargura
plora en trista soledat.
Tot cumplint las profecias
se desvetlla gloriós,
y al Sepulcre las Marias
ja no hi troban lo sèu Cos;
troban sols Angels que 'ls diuhen:
— No 'l cerqueu aqui enterrat,
mes cercaulo entre 'ls que viuhen
á Jesús ressucitat.—
Son front sembla 'l de l' aurora,
d' or y perlas son cabell,
sol de Pasqua que l'adora
no es, no, tant ros y bell.
Benedictus cantaria
sortint dels Llims Israel,
y un chor d' Angels respondria:
En la terra y en lo cel.
A sa Mare 's dexa veure,
que 's comensa d' anyorar,
y á Tomás que no hi vol creure
las cinch llagas fa tocar.
Despres se 'n puja á la Gloria,
que algun dia Dèu ens do,
per haver cantat l' historia
de la santa Passió.
Bon Jesús, l' hermosa testa
¿qui ha d' espinas coronat?
jo só l' ingrat;
coronaume á mi la testa
que sovint ha mal pensat.
Castigaume, pero perdonaume;
ja 'm sab greu d' haver pecat.
Bon Jesús, los dolsos llabis
¿qui de fel ha amarguejat?
jo só l' ingrat;
amarguejaume 'n los llabis
que sovint han malparlat.
Castigaume, pero perdonaume:
ja 'm sab greu d' haver pecat.
Bon Jesús, los peus y brassos
¿qui á la Creu vos ha clavat?
jo só l' ingrat;
¡ay! clavaumhi 'ls peus y brassos
que sovint han mal obrat.
Castigaume, pero perdonaume;
ja 'm sab greu d' haver pecat.
Bon Jesús, á vostra espatlla
¿qui exa Creu ha carregat?
jo só l' ingrat;
carregaumela á la espatlla
que tan peresosa ha estat.
Castigaume, pero perdonaume:
ja 'm sab greu d' haver pecat.
Bon Jesús, á la cintura
¿qui exa soga 'us ha lligat?
jo só l' ingrat;
¡ay! lliganla á ma cintura
que ha seguit la vanitat.
Castigaume, pero perdonaume;
ja 'm sab greu d' haver pecat.
Bon Jesús, vostras entranyas
¿qui ab la llansa ha traspassat?
jo só l' ingrat;
travessaume las entranyas
que tant de pedra han estat.
Castigaume, pero perdonaume:
ja 'm sab greu d' haver pecat.
O Maria, ab set espasas
¿qui us ha 'l Cor martirisat?
jo só l' ingrat;
dau al méu exas espasas,
puix tan poch vos ha estimat.
Castigaume, pero perdonaume;
ja 'm sab greu d' haver pecat.
A. M. D. G.