Pàgina:Visions & Cants (1900).djvu/79

Aquesta pàgina ha estat validada.

encara que restin en sense resposta
més d'un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

De tants com ne manquen duem la memoria,
de lo que sofriren, — de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni gloria
d'un poble que s perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Digueu-nos si encara la patria és prou forta
per oïr les gestes — que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta
la llengua am que l'haurem de fer plorar.

Si encara és ben viu el record d'altres gestes,
si encara les serres que ns han d'enfortî
s'aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponentí,
germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: rieu, canteu!

1899