Pàgina:Visions & Cants (1900).djvu/42

Aquesta pàgina ha estat validada.

Els camins vostres — són plens de boira:
per los esquinsos — guaita l cel blau...
No més hi trobo — rebolls i mates
que humils floreixen — en mig la pau,
i aquelles bolves, — que n diuen
angels
i que s'hi assemblen — per lo silenci — del vol suau.
 
Com me cor-prenen — els singles vostres!
Com m'esvaeixen — vostres abims!
Les aus que hi volen — són aus xiquetes,
les fonts que hi neixen — són regalims;
entre la boira — són cims de gloria — els vostres cims.

Tot jo m'encanto, — no sé l que m passa:
les vostres penyes — m'han encisat.
· · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
Més, quan me giro — de cara enfòra,
l'esprit me fuig de Montserrat.