Aquesta pàgina ha estat validada.
A la Mare de Déu de Montserrat
Ben d'a la vora — volia veure-us,
oh Verge negra — del blanc vestit!
Al vostre estrado — avui pujava,
i us he guaitat de fit a fit
la dolça cara, — que m'ha deixat — tot enternit.
Més lluny us miro — quan a la tarda
canten els monjos — i els escolans,
i eixint del temple — m'hi giro encara,
i encara us miro — més lluny que abans.
A vostra casa — m'aficïono
i us hi entro a veure — sempre que hi passo,
com els aimants.
Surto de cara — a les vostres penyes
i en cada una — veig un ensaig
de vostra imatge... Sou gracïosa, — penya entre penyes:
reina us en faig.
Cerco entre elles — els camins vostres — i me n'hi vaig.