Aquesta pàgina ha estat validada.
VI
Totes les veus de la terra
aclamen al comte Arnau
perquè de la fosca prova
ha sortit tant triomfant:
«Fill de la terra, —fill de la terra,
comte l'Arnau,
ara demana, —ara demana:
què no podras?
—Viure, viure, viure sempre:
no voldria morir mai;
ser com roure que s'arrela
i obre la copa en l'espai.
—Els roures viuen i viuen,
prô també compten els anys.
—Doncs, vull ser la roca immobil
entre sols i temporals.
—La roca viu sense viure,
que res la penetra mai.
