Aquesta pàgina ha estat validada.
És fusta morta: —no pot brotar.»
«Ai, sí, que brota! —Ai, sí, que brota!
Valga-m Déu val!
Quina mirada —ella li ha dat!»
«Quina mirada, —quina mirada,
comte l'Arnau,
quina mirada —deu havê estat!»
Ell vol esclafir la rialla,
fa un gran crit i arrenca l plor.
Al rugit del plor que arrenca
clamorós el comte Arnau,
totes les veus de la terra
se dispersen udolant.
V
Nit!... Tota l'hermosura d'Adalaisa
jeu adormida als peus del Cristo nu.
Arnau segueix pacient un camí negre
per dins de les montanyes silencioses.
Per damunt de la volta hi passa un riu
una estona... Després se perd i calla...
L'Arnau de sota terra surt al porxo.
