Aquesta pàgina ha estat validada.
I avança Arnau hermosament; prô s gira
airosa ella an el Sant Cristo nu,
i, signant-lo an el comte, li diu: —Mira:
aquest encara és més hermós que tu!—
Canta una alosa de la part de fòra,
per la finestra entra l sol brillant,
el cel és blau i resplendenta l'hora:
el comte i l'abadessa s van mirant.
IV
Totes les veus de la terra
criden contra l comte Arnau
perquè, volent a Adalaisa,
séns ella se n'ha tornat.
«Fill de la terra, —fill de la terra,
comte l'Arnau:
per una imatge
t'has deturat,
per un cadavre,
tu que n fas tants!»
«Com el Sant Cristo —no n'he fet cap.»
«Què té l Sant Cristo? —Què té l Sant Cristo,
comte l'Arnau?
