Aquesta pàgina ha estat validada.
Ve un any, la volta cau
i s'obre l gran cel blau
damunt de l'hostia blanca,
que s'alça lentament...
Al ser l'estiu vinent
floreix el temple en runes.
Sen va pujant al cel...
El caçadô, amb anhel,
cada any, cada any la mira.
L'hostia, per'nâ al zenit,
té l'espai infinit,
i ell, per caçâ, encisat,
té l temps, l'eternitat.
