Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/99

cent ídols de jaspi hi han que testas de toro dúan:
plafons d' un sol roch tallats qu' inmensas cambras ocultan,
hon sens' alsar may llurs caps ni mudar may ds postura,
vetllan en rotlle asseguts y miranse tots á una,
Déus de bronne en llurs jenolls descansant sas mans feixugas.
 Eixas rampas y palaus, eixas foscas avingudas
que'ns mostran per tot arréu formas may vistas ni hagudas
estos aqüeductes, ponts, archs y torres y columnas,
en quals profundos rodeigs la vista 's pert y s' assusta,
per los inmensos espays del cel se veuhen com muntan
y s' alsan com campanars de interminables agullas,
qu' entre mitj de la foscor se confonen y s' agrupan!
 En l' horizont desboyrat mil y mil estrellas llúhan,
y del promontori vast per entre 'ls archs que 'l circundan
brillan també com passant per entre un teixit de puntas.

 Ah! ciutats que á folls desitjs vos entregáu sens mesura!
Cada hora aqui nous plahers inventa y novas luxurias;
cada teulada encubreix cent delictes que repugnan,
y, com dos llagas, lo montacan, infestan, corruptan.

 ¡Totas dos dormen no obstant! Per damunt de cada una
véuhense encare tot just algunas débils espurnas,