¿Es lo carro de foch que porta en sas entranyas
á un próxim mon algun mal esperit?
Mes ¡oh terror! ¿perqué de sopte s' il-lumina
son sen y un raig de llum surt d'ell que 's revenxina
semblant á un llarch serpent esferehit?
¡Lo mar! per tot lo mar! onadas, més onadas!
L' aussell fatiga en vá sas alas esponjadas:
aygua aqui, y aygua allá, y per tot arreu!
Sempre onadas sens fi qu'empenyan las primeras
y altres al lluny del lluny corrent tras derreras,
y altres, y altres després l'ull tan sols véu.
A voltas apareix d'un peix la testa núa,
ó brilla al sol lo blau de sa escatosa cúa,
ó l' argent de sas alas may en páu.
Lo mar sembla un remat qual llana'l vent rebrega
mes, un cercle d' arám al lluny l' horizont plega
lo blau mar ajuntant ab lo cel bláu.
