Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/9

Aquesta pàgina ha estat revisada.

veu sa potencia, y escarnit se veu
per los britans, tenint sempre alarmada
la terra en sos dos mons, sols ab lo breu
rumor que mou sa eléctrica petjada!
Y per fi, en Santa Elena encadenat,
 hont lo exposan los reys
enssa gavia morint, de ayre faltat!

 ¡Y quan gran no es llavors que, prest á véurer
á Deu mateix que á son costat lo vol,
de son ull térbol l' humitat vol tréurer!
Son exércit antich, vestit de dol,
evoca ants de sa mort, y's nega á créurer
que tot sol va á expirar; y, grave y mut,
 per mortalla prenent
son mantell, del llit baixa al atahut!