Aquesta pàgina ha estat revisada.
» y de boyras diáfanas lleugeras!…
» Allí, sórt lo poeta á las sentidas
» desgracias que deploras,
»llevarse veu las plácidas auroras
» sense pesars ni plors;
» y á las cándidas verges, las colomas
» los missatjes portant, prenyats d' aromas
» robats á fragants flors!.»
¡Que preferesca un altre ab cobardía
un deshonrós repós
al martiri que aprés lo cel premia!
Lo terme á que jo aspiro cobdiciós
es la gloria, y la ditxa no la dona.
Lo alció, quan gruny lo mar,
tém que turben los vents la plácida ona
hon va sa dolsa son á conciliar;
més l' áliga son vol
entre núvols emprén sense parar
fins á arribar al sol.
_(page_15_crop).jpg)
