Aquesta pàgina ha estat revisada.
» Acás en sas nits foscas part no prens?
» Lo cel boyras aplega
» y ab ellas amenassa 'l mon cubrir.
» Los liras ja no inspiran al profeta;
» la Musa muda y cega
» res sap endevinar del pervenir.»
Lo mortal, de Deu fill,
al pervenir va dret ple de esperansa;
del abisme exposantse en lo perill
es com la sua fondária l' home alcansa.
Dispost al sacrifici
está sempre sabent que 'l pler del vici
al ignocent reporta infinit mal:
y, profeta d' ofici,
en son jorn funerari,
té la trista presó per santuari;
per trono 'l catafal.
« ¡Que no hages nascut en las riveras
» de Abbas y Cosroés sempre floridas,
» de resplandor vestidas
