Aquesta pàgina ha estat revisada.
» deixa, deix qu' envellesca ta ignocencia
» ans d' estar orgullós de ta virtut!»
Quan lo crim, Pithon lívido, escarneix
lo fré de tot lo just
é impune, 's reproduheix,
llavors la Musa en Fúria 's converteix
y empunya son buyrach Apol-lo august.
Jo al Deu que vida 'm dona
m' entrego sens mirar si mala ó bona
va á ser la sort que 'm marca lo desti;
sens cap orgull seguesch la mia estela:
si esqueixa 'l vént la vela
sé que la vela salva al brau marí.
« ¡Los homes van tots dret al precipici!
» Tos cants no 'ls salvarán,
» Perqué, donchs, desohint lo cel propici,
» segueixes lo sender per hont ells van?
»Creus, débil criatura,
» que podrás per ventura,
» sense oposarte als plans del Criador,
