Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/71

Aquesta pàgina ha estat revisada.


Lo poeta en las revolucions


 «Lo vent al bosch sustráu
»l'aglá cayguda de la verda branca;
»del altiu mont lo roure ab fúria arranca,
» y en lo mar procelós abat la nau:
 » aixís, del fat escláu,
» no confongas, oh jove, en ta follía,
» tos pesars ab aquells que 'l mon expía
» guardém, ja siám culpables ja ignocents,
 » nostres remordiments
» pera nostres crims propis, nostres plors
 » pera nostres dolors!»