Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jo, sense saber lo que feya,
seguíala sens parlar:
riurer uns moments la veya
y altres trista suspirar…
Tampoch vegí qu' era bella
fins á ser del bosch á fora…
—Bé: no hi pensém més:—digué ella.
¡Y ara jo hi penso á tot hora!
_(page_65_crop).jpg)
