Aquesta pàgina ha estat revisada.
jo gosava ohint las merlas,
Rosa ohint los rossinyols.
Jo tan sols setze anys contava
mentres ella vint ja fets:
cants lo rossinyol l' hi dava;
la merla á mi sols xiulets.
Rosa s' alsá de puntetas,
y allargá 'l bras, y cullí
las moras d' unas branquetas…
¡y aquell bras jo no 'l vejí!
L' aygua lliscava calmosa
per la molsa de vellut
mentres natura amorosa
dormia dins del bosch mut.
Rosa á sa vista 's detura,
y 'l calsat de prompte 's treu,
y 'l péu banya en la aygua pura…
¡y tampoch vegi aquell péu!