Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/51

Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAP D'ANY


Demá, quan ab sa pura
llum l' alba argente 'l camp jo partiré,
traspassant la montanya y la planura,
envers ta sepultura
puix, apart de tú, viurer no sé.

Incertas mas miradas,
sens ma atenció distréurer cap brugit,
solet, ab lo cap baix, las mans plegadas,
caminaré entre pradas,
lo jorn sent pera mi trist com la nit.

Tampoch veuré la hermosa
gassa de boyras de cristall y d' or;
y al arribar allí hon ton cos reposa
deposaré en la llosa
un pom de romaní y grébol en flor.