Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/50

¿Vostres raigs á qué vindrian,
blaus zafirs, sense un ull dols?…
los diamants sense las bellas
foran pedras sens valor.

Y en l' espessura las rosas
dormirian tranquils són,
y foran bocas obertas
que no 'ns dirian ni un mot.

Tot objecte que 'ns encanta
te de dona la claror;
la blanca perla, sens' Eva,
sense tú, mon sér hermos,

Parescuda, per lo lletja,
a mon variable amor,
fora sols la malaltia
d' un peix que viu sempre fosch.