Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/44

Aquesta pàgina ha estat revisada.

de mon destí 'l guardiá es ta rogativa,
 y quant ta véu altiva
sent lo méu cor, desprecia tot recel.

¡Y com nó! si la veu que 'l cel emana
 es lo reclam constant
de las Verges qu' anyoran la germana!
 Si per m' ánima orfana
t' ánima es lo eco de son célich cant!

Quan ton ull fas que 'm parle y me contemple
 y 'm frega ton vestit,
com si 'm toqués un vel sagrat del temple
 jo dich, prenent exemple
de Tobias:—Un ángel hi ha en ma nit.

Llavors que de mon dol lo nuvolatje
 vingueres á esquivar,
del sant Pastor pensi en lo maridatje
 quan, cansat del viatje,
trová una verge envers la font anar.