Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/33

Aquesta pàgina ha estat revisada.

DARRER CANT

Y tú, deix també ta lira!
¿Qué importa quin déu t' inspira,
á eixos vans y estúpits sérs?
Riuhen quan ta má l' insensa!…
Ton plectre importent donchs llensa!
Deix esto carro sens corcers!

¡Quant gran es lo transport que sent lo poeta
quan, sens temer la mort que may descansa,
brillar veu allá al lluny com llumaneta
Sa gloria que s' atansa!…
Desde son alta cima,
envers l' edat futura s' abalansa,
y escolta atent la véu que 'l reanima,