Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/29

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Aquestos pensadors, als qu' avuy veus
divinisar com déus;
aquestos héroes qu' ab son ull dominan
y á qual infiuix los horizonts mes vastos
tots s' il-luminan;

Després d' haver l' espay ab sos raigs d' or
omplert de resplandor
com una ardent antorxa, ¡ay! han anat
á buscar en lo fondo d ' una tomba
la obscuritat.

Lo cel que nostres mals no desconeix
piadós se compadeix
de nostres jorns, cadena de dolors;
y tots los dematins nostras auroras
banya ab sos plors.

Déu que de sa llum pura 'ls raigs envía
á aclarar nostra vía,
nos diu qui es Ell y qui nosaltres som: