Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y 'l cel tremola, fuig y s' empuja
Per entre núvols enganyadors.
Sota eixa gassa tant sols se notan,
Com á dubtosos estels que brotan,
Pichs lluminosos al lluny brillar;
Y 'ls monts ja lliures de boyra, alsantse,
Y per la pluja tot reguerantse,
Los taulats llisos enlluhernar;
Vina á la humida plana espayosa;
En aquest' hora solets serém:
Ton brasset tímit en mon bras posa;
Vina, entre tilias passejarem.
Cap á la posta lo sol declina:
Ans no abandones eixa colina
Gira la vista per admirar
Ab sas cabanyas, temples y casas
Que resplandeixen com rojas brasas
Sota 'l cel negre, lo poble clar.
Ah! mira alsarse las fumaradas
Tallant las boyras sobre 'ls teulats!
