Aquesta pàgina ha estat revisada.
Quant ton seno, oh Magdalena,
surr?del corsé de ballena,
lliure al fi de'l vellut clar;
quant de por de veuret núa
ne trias ¡oh pudor túa!
ta roba sobre 'l mirall;
Si volguesses, Magdalena,
ta casa seria plena
de patjes y de vassalls,
y ta capella á María
baix la seda amagaria
la pedra de los seus archs;
Si volguesses, Magdalena,
en compte de l' azutcena
qu' adorna ton barretó,
la corona haurias presa
de comptesa ó baronesa,
del que la perla es floró;
Si volguesses, dolsa aymia,
castellana jo 't faria;
