Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/185

Escóltam, oh Magdalena

Escóltam donchs, Magdalena:
L' ivern ja lo pla no umplena
que glassava ahí tan tost;
vina á eix bosch d' hon ma partida
se retira al lluny conduhida
per los sons errants del corn.

Vina! Sembla Magdalena,
que Primaver' qu' ab sa alena
dona als rosers llurs colors,