Aquesta pàgina ha estat revisada.
Lluheix la terra ja sahonada
Com baix las mallas d' un ret d' argent.
La mansa riera que la vall rega,
Creix abundosa, xafa y doblega
Aquí brins d' herba, reptils allá;
Per l' herma timba folla's desboca
Y al esclafarse contra una roca
Pera formigas Niágaras fá.
Entre eix diluvi, bategat ágils
Véuhense insectes sens direcció,
Que, estorats, mouhen sas alas frágils
Buscant un siti de salvació.
Altres s' amparan de grogas fullas,
De espessos arbres sobrants despullas,
Y ben ditxosos si, per son fat,
Guayta á flor d' aygua lleugera palla
Que, prop l' abisme, la fulla encalla
Salvant la débil flotant ciutat.
Rentá l' arena la forta pluja;
La terra exhala tébis vapors,
