Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/163

Aquesta pàgina ha estat revisada.


LOS CUSTODIS


¡Ditxós l'home ocupat del eternal destí,
que, com un viatjer que surt de bon matí,
se lleva, ab l' esperit sobreixint?de tendresa,
y al apuntar lo jorn, llegeix, medira y resa!

Així com va llegint, lo jorn ve lentament
y en s ánima apareix igual qu' al firmament;
mostrant clar á favor d'aquesta transparencia
quant té en torn seu y quant guarda en sa conciencia