Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/157

Aquesta pàgina ha estat revisada.


Als angels que 'ns vehuen


 —¿Qui ets, ho transeunt? Jo tinch esment
de tú, mes, en espectre transformat,
no regonech ton sexo ni ta edat.
—Só ta mare, y per tú vetllo amatent.

 —¿Y?tú, qual ala tremolosa brilla
mentres l' esguart tendre dolsura emana,
qui ets, oh transeunt? —Só ta jermana.
—¿Y tú que trist me miras?—Só ta filla.