Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/148

Lo poble enter, mogut per foll desfici,
s' empenyia en procura d' un bon lloch,
d' un terrat, del brancal d' alguna porta,
desde 'hon la festa veurer sens destorb.

Vegé est home acostársel'hi eixa bestia,
eix sér abjecte á qui segueix la pahor;
eixa sort de vivent de la nit lóbrega,
deforme sota l' odi y l' aversió;
quals ninas cópian del llenyam las flamas,
qual boca 's tors al pes d' etern afront;
en qual front s' enmirallan !os espectres
y 's reverberan los torments sens nom;
en qual rostre 's llegueix sa vida tota:
l' aislament, la soletat, lo dol,
l' anatema, eixa gracia qu' al que mata
fa la lley per dessota del perdó;
la mort, aqueixa dida horrible y ética
que l' alletá ab la sang de sos mugrons;
son jas, fet de despullas del cadalso;
sa femella, sos fills, cadells de llop;