Aquesta pàgina ha estat revisada.
Si jo fos, oh Magdalena,
l' ull de nocturna falena
llavors que la son te vens,
y qu' en ta cambra tranquila
volent penetrar, refila
per los vidres transparents!…
¡Quan ton seno, oh Magdalena,
surt del cosset de ballena
lliure del gipó esquifit;
quan de por de veure't núa
tapas (oh ignocencia tua!)
lo mirall ab ton vestit!…
Si volguesses, Magdalena,
ta casa estaria plena
de patjes y de criats,
y 'ls murs del altar macissos
cubririan richs tapissos
de llunyas terras portats…
