Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/144

Aquesta pàgina ha estat revisada.

eixa nit pera agradarte
lo camí volgué alfombrarte
vessanthi totas las flors!

 Si jo fos, oh Magdalena,
lo confés á qui ta pena
contas en l' alt tribunal,
quant ta perfumada boca
sa orella casi be toca,
tot fent ton vot virginal!…