Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/14

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Tal aixís lo estranjer, quan lo encontorn
explora del Vessuvi, eix inmens forn
ja de Napols á Portici al anar,
ja al, ab pas importú, la pau turbar
 de Isquia, aquest pom de flors
 de falaguers olors,
Qual brugit, com un cant entre vesllums
emanat per sultana d' amor folla,
sembla una veu que vola entre perfums;

 Ja, del sender qu' á Peastum nos conduheix,
al distingir los flams que despedeix;
ja en Puzzol al ohir ab accent put
cantar en lo bell peu de un toscá mur;
 ja al despertar passant
 á eix poble sens semblant,
á eixa momia, á Pompeya, que al retorn
de un somni de delicias, embargada
en brassos del volcá s' encontrá un jorn;

 Ja al divagar ab la lleugera nau
per lo Pausilip, qual marí os complau
recitantvos á Tasso y á Virgil;