Pàgina:Victor Hugo en català (1880).djvu/116

Crégui suvint llavors que, tant de raig y espurna
com queya en aquest mon, tan sols per mi brillava
qu' eix misteri á saber era 'l predestinat;
que solsament per mi, vana ombra taciturna,
la gran munió d'estels l' espay il-luminava;
¡que jo 'l rey misteriós era de tot lo creat!