Aquesta pàgina ha estat revisada.
Lo gran mago arriba
á l' ardenta riva
d' hon tothom se 'n vá.
De sopte sa tiara
s' encén, per sa cara
rajant com quitrá;
y sa má que, llesta,
acosta á sa testa
com cendre 's desfá.
Lo poble; homes, donas,
corre... encesas onas
s' escampan com vel;
de las ciutats mortas
sitia las portas
un cercle cruél.
La gent malehida
véu, esporuguida,
l' infern on lo cel!
