Aquesta pàgina ha estat revisada.
En eixas obscuras
torres inseguras,
gegants atrevits,
sérs mitj morts se mouhen
y xisclen, y 's cohuen
encara adormits;
y, com de las vigas
las negras formigas,
van cayent rostits.
¿Pot ser que algú fuja
de la horrible pluja?
Ay no! ni un tan sols!
Lo foch que espurneja
las parets trosseja
y enfonza 'ls traspols,
roda y cau, y trenca
la llosa rojenca
esmicantla en pols!
Baix cada centella
creix y s' encastella
lo destructor flam,
s' ajau y s' adressa
