Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/95

91

ali-bey el abbassí

nat se vegé creixer l' islamisme desde las fronteras de la Xina fins al estret de Gibraltar, ab tanta forsa, que no te comparació ab la marxa de cap de las religions conegudas.
Apesar de tan brillant carrera, se vejé l' islamisme trossejat per los cismas, que dividiren y divideixen avuy dia sos sectaris. La llegitimitat dels tres primers califas fou rebutjada per los persas: mirantlos com un intrús, y sols han admés á tan alt favor á Alí, que passa entre ells per lo verdader califa successor de Mahoma; opinió que ha sigut principi de terribles guerras, y que ha fet mirar als persas com heretjes. Després vingué un núvol de pseudo-profetas á desbaratar ab la espasa desenvaynada tan sublim cult, y 'ls anti-califas perturbaren la pau dels fidels. En fi la ambició dels guerrers esqueixá en mil parts aquest imperi colossal; una munió de gefes se declararen independents y va desapareixer lo califat.
La religió mussulmana es en extrem senzilla: no te misteris, ni sagraments, ni homes intermediaris entre l' home y Deu, coneguts ab lo nom de sacerdots ó ministres; tampoch te altars, imatges, ni ornaments. Deu es invisible: son altar es lo cor del home, y tot mussulmá es sumo pontífice. Segons El Hhaddiss, que es la tradició canónica, declará 'l profeta la esencia de sa religió ab aquesta célebre sentencia: «L' islam está edificat sobre cinch fonaments, que son: fer la professió de fé, No hi ha més Deu que un Deu, y Mahoma es l' enviat de Deu; fer la oració; donar almoyna; dejunar durant lo Ramadan, y cumplir ab la peregrinació á la casa de Deu la prohibida.»
No obstant aquesta simplicitat, potser no hi ha en lo món religió que conti tants expositors, comentadors y escriptors.
Se divideix lo cult en quatre ritos ortodoxos, anomenats lo hhàneffi, lo màleki, lo hhànbeli, y 'l sehàffi, del nom dels quatre imams sos fundadors. Lo primer de dits ritos es lo dels turchs; lo segon lo dels marrochs y árabes occidentals; los dos restants los segueixen diferents tribus y nacions d' Arabia y Assia. Se semblan del tot en quant al dogma, consistint únicament sa diferencia en la part ritual ó en las ceremonias religiosas. Per exemple, quan s' está dret pera fer la oració; 'ls hhaneffis creuhan los brassos, los malekis los tenen cayguts. En la ablució legal comensan los uns per lo cap dels