Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/88

84

viatjes per áfrica y assia

alguns no sols ferlos duptar, sino fins convencer á certs esperits penetrants de la ridiculesa y tontería dels astrólechs y alquimistas.
 Se 'm presentá una brillant ocasió de probar que confonian l' astronomía ab l' astrología, quan lo principal dels astrónoms de Fez me demaná ab gran instancia que li donés la longitut y latitut de cada un dels planetas lo primer dia del any, pera formar son cálcul, y pronosticar si seria bó ó dolent, etc. Li vaig respondre que may s' havia de prostituhir la casi divina ciencia de l' astronomía als deliris y xarramenta de l' astrología; vaig parlar de la endevinació ab menyspreu, fent veurer que 'l principi arbitrari del any en los diferents calendaris res tenia que veure ab la naturalesa, y vaig terminar ma filípica, demostrantli ab rahons y probantli ab lo Coran, que la práctica de l' astrología es pecat: sentencia que, confirmada per molts doctors ó fakihs, feu que 'm proclamessin co-germá seu.
 Com la escena passá davant de molta gent, y no 's confirmá després la predicció anyal dels astrólechs de Fez, y en compte d' ella vaig donar lo cálcul dels dias de lluna nova, cosa d' interés més directe, á fi de tenir lo principi dels mesos árabes, las pascuas y l' hora de las cinch oracions diarias, que vaig marcar pera tot l' any de cinch en cinch dias, com també 'ls eclipses y altres fenómens que may haurian pogut fer aquells astrólechs, estant aixó com estava molt fora de sos coneixements, fou un llamp que 'ls anorreá, fent cáure sobre ells lo públich menyspreu, en termes que la major part d' aquells xarrayres apostataren. Quédanne no obstant alguns que conservan sas rancias opinions, y las amagan, esperant tal vegada que passi la tamborinada, y que 'lpoble, á qui agrada ser enganyat, los torni á creure.
 No faltan en l' imperi escriptors de la historia del país y de la nació, mes sas obras son poch llegidas. La d' altres pobles la ignoran del tot.
 L' idioma está en un punt molt baix de degradació. No tenen imprempta, y la gran imperfecció de sa escriptura prové de que confonen sovint las lletras, punts y accents, quals causas reunidas aniquilan los pochs coneixements científichs que quedan. A voltas ni los mateixos naturals no s' entenen.