Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/85

Aquesta pàgina ha estat validada.
81
ali-bey el abbassí

 La ciutat de Fez está voltada en tot son vast recinte de murallas, que encar que 's mantenen dretas no per aixó deixan d' esser molt antigas y fetas malbé. En aquest recinte se comprén la nova Fez y molts y grans jardins. Sobre duas de las eminencias que hi ha al orient y occident de la ciutat, s' hi veuhen duas fortalesas molt antigas, que consisteixen en un cuadrat de murallas de xeixanta peus. Se diu que hi ha minas subterráneas de comunicació entre la ciutat y 'ls forts: allí hi posan canons ab cent homes de guardia, sempre que 'l poble s' amotina contra 'l sultá: defensa per cert ben pobre.
 La ciutat te moltas escolas: las més importants se troban en las mesquitas del Carubí y de Muley Edris, en una petita casa y mesquita anomenada Emdarsa ó academia. Figuris lo lector un home assentat á terra ab las camas entrecreuhadas, donant crits espantosos ó salmodejant en tó de plany, rodejat de quinze á vint xicots, posats en circul ab sos llibres ó tauletas d' escriure á la má, y repetint casi simultáneament ab son mestre 'ls aguts crits ó la salmodia ab la més completa discordancia: figuris, repeteixo, tan grotesch quadro, y tindrá una idea exacta de lo que son aquestas escolas. En quant á la materia que 's tracta, puch assegurar que baix diferents noms sols ne conté una, la moral y la llegislació identificadas ab lo cult y dogmas, es á dir, que tots los estudis se reduheixen al Alcoran y á sos expositors ó comentadors y á alguns lleugers principis de gramática y dialéctica indispensables pera poder llegir y entendrer un poch lo text diví. Per lo que he vist crech que la major part de las vegadas los comentadors no s' entenen á n' ells mateixos; engolfan sos discursos en un enredo de sutilesas ó de pretenguts raciocinis metafísichs, y s' embullan de tal manera, que no sabent com sortirne, invocan la predestinació ó l' absoluta voluntat de Deu, ab lo qual tot ho concilian ó arreglan.
 Aquestos erudits son eterns disputadors in verba magistri. Com son cervell es incapás de compendrer la tésis mateixa que defensan, no tenen altre apoyo que la paraula del mestre, ó del llibre, que citan á tort y á dret; y partint d' aquest principi son irreconciliables en las disputas, perque no hi ha rahó bastant poderosa contra un fet que es pera ells tan